La Fia-Faia

La fia-faia és una de les festes populars més antigues de Catalunya, doncs té arrels precristianes i sembla que havia estat un ritus pagà de culte al sol. La festa consisteix en la crema d'unes torxes, anomenades faies, per celebrar l'inici del solstici d'hivern, el capvespre de la vigília de Nadal a partir del tradicional toc d'oració.

Abans d'iniciar-se la crema general, s'encén una foguera a la muntanya del Siti, al lloc on es pon el sol, i des d'allà el foc és transportat a la població per un grup de fallaires en una vistosa davallada nocturna. Els portadors en arribar a la plaça reparteixen el foc a la resta de fallaires.

La crema s'acompanya amb cants molt breus: "Fia-faia, que nostre Senyor ha nascut a la paia", i d'un fons musical en el que destaquen les campanes de les esglésies. Quan les torxes queden ben curtes, es fa una foguera amb les restes, sobre la qual solen saltar els joves i al seu voltant es forma una rotllana de ball i de joc. La festa de Bagà té un caire espectacular amb gairebé dues-centes torxes a la plaça porxada.

La Fia-Faia torna a aconseguir que la durada del sol al firmament creixi de nou, de dia en dia.

La festa de la Fia-faia va ser nomenada Festa Patrimonial d'Interès Nacional pel Govern de la Generalitat de Catalunya, l'any 2010, i va ser inscrita a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat de la UNESCO, l'any 2015.